Què es l'escalfament global?
L'escalfament global consisteix en l'augment de les temperatures del planeta. La temperatura mitjana de la Terra puja i com a conseqüència la temperatura global també augenta.
Tot això provocat per un efecte hivernacle massa intens, l'excès d'emissions de gasos a l'atmosfera acaba provocant que la temperatura augmenti, i si la temperatura augmenta pot comportar que es fonguin els pols on ara hi ha gran quantitat de biodiversitat, moltes espècies podrien desaparèixer si no es busca una solució al problema.
Què veiem a la fotografia?
A la fotografia podem veure com varien les temperatures des de 1999 fins al 2008. En la major part del planeta han augmentat molt perillosament, sembla poc que en 10 anys només augmentin d'un a dos graus centígrads, però en realitat, es moltíssim tenint en compte que durant milions d'anys les temperatures del planeta s'han mantingut estables, d'aquí uns 50 anys podem patir les conseqüències greus del que estem fent al
planeta actualment.
No se sap per això ben bé si les temperatures augmenten solament per l'activitat de l'home, on és clar que poca o molta, però que té repercusió, o també pot ser per causes no antropogèniques, es a dir, que no depenen de nosaltres.
També existeixen teories que relacionen l'activitat solar amb l'augment de la temperatura a la Terra.
- Encara que la presentació de la teoria de les causes antropogèniques ha tingut molta acceptació i dels incentius econòmics (especialment de Rússia) foren prou per a persuadir els governs de 150 nacions a ratificar el Protocol de Kyoto, encara hi ha problemes sobre la quantitat de gasos que causen l'escalfament del planeta.
- La incertesa roman i ha estat emfatitzada pels polítics, i encara n'hi ha d'altres que qüestionen els costos necessaris per reduir l'escalfament global. No obstant això, la tendència de la posició dels negocis ha estat l'acceptació de la causa antropogènica de l'escalfament global, i que és necessari prendre accions i controls econòmics per mitjà de l'intercanvi de permisos d'emissió de carbó o l'aprovació d'impostos de carbó. Per això, diversos països han acceptat signar el Les variacions directes de la radiació solar són la principal causa de l'escalfament global. Segons la recerca científica, els períodes de refredament i escalfament han coincidint amb els canvis en les taques solars i/o la radiació. El tercer Report de Valoració de la IPCC suggereix que les causes volcàniques i solars podrien causar la meitat de les variacions de la temperatura abans de 1950, però que l'efecte net de dites variacions naturals ha estat neutral des de llavors. Particularment, el canvi climàtic causat pels gasos d'efecte hivernacle des de 1750 va ser, segons llurs estimacions, 8 vegades més gran que el canvi causat per l'increment de l'activitat solar durant el mateix període. Per als proponents de les teories alternatives aquestes efectes són prova de la segona teoria, la teoria de la sortida del període de refredament.
- L'escalfament és la conseqüència de la sortida d'un període de refredament, la Petita Edat de Gel, i per tant no és necessària cap altra explicació. Durant l'edat mitjana les temperatures van ser molt més altes, comparables a les temperatures actuals. A partir del segle XVI el planeta va experimentar un refredament per causes encara avui dia controvertibles que duraria fins al segle XIX.
- L'escalfament es troba dins del rang de variació natural històrica i no és necessària cap altra explicació en particular.
La tendència d'escalfament no ha estat establerta amb claredat, no se sap quina és la responsabilitat dels humans en el procés natural d'escalfament global.
Intensificació de l'efecte hivernacle
L'efecte hivernacle és una cosa completament natural, que ajuda a que poguem viure a la Terra, però si el seu efecte s'intensifica, llavors tenim un problema d'escalfament que és el que està passant ara.Com he explicat en l'entrada anterior, l'efecte hivernacle incideix directament sobre la temperatura del planeta, tot i que és un efecte natural, la seva intensificació per la nostra part provoca l'augment de temperatures del que estem parlant, tot i que sembla la teoria més segura, ni ha moltes més.
Quins són els gasos d'efecte hivernacle?
El CFC (H2O).
El diòxid de carboni (CO2),
L'ozó (O3).
Com he explicat abans el CFC va ser prohibit degut a la destrucció de l'ozó que causava.
I altres gasos en menor proporció:
Metà (CH4)
Òxid nitrós (N2O)
Hexafluorur de sofre (SF6)
Per reduir les emissions d'aquests gasos es va signar el protocol de Kioto
Protocol de Kioto
No obstant això, la signatura d'aquest acord ha estat molt lenta i controvertible atès que alguns polítics dels països en vies de desenvolupament el consideren una restricció severa a llur desenvolupament econòmic i industrial.
Ells consideren que no arribaran al nivell de desenvolupament d'Europa i els Estats Units amb les restriccions proposades i que aquestes regions desenvolupades van aconseguir llur grau de desenvolupament per mitjà d'un llarg procés de creixement industrial des del segle XIX acompanyat de gran pol·lució, un procés que consideren inevitable.
L'activitat solar podria estar relacionada amb la temperatura de la Terra
A continuació explicaré les teories més famoses que parlen sobre l'augment de temperatures del planeta, entre elles i la més probable i segura la intensificació de l'efecte hivernacle.
També la contaminació atmosfèrica provoca seriosos problemes per la salut com la boira fotoquímica
Efectes:
La boira fotoquímica actua a curt termini de manera força local, a les ciutats, però al mitjà termini els seus efectes es desplacen primer als voltants i més tard per tot el planeta. Com sol ser associat a priori només a les ciutats, un dels efectes negatius menys coneguts és que causa danys severs en els conreus i en la vegetació. A més, és un dels factors que afecten la reducció de determinades masses forestals a Espanya en aquests moments.
A la fotografia es pot veure una fulla
afectada per l'ozó de la boira fotoquímica
D'altra banda, pot generar greus problemes de salut pública, per efectes immediats sobre l'aparell respiratori de persones afectades o sensibles.
Els principals efectes sobre la salut són:
- Problemes respiratoris: els asmàtics pateixen els pitjors episodis de la seva malaltia quan el diòxid de sofre, l’ozó (O3) o la concentració de partícules augmenten en l’aire que respiren. Hi ha proves que mostren que l’acidesa de la pol·lució és el principal agent actiu causant de disfuncions pulmonars, com ara la respiració sorollosa i bronquitis en infants.
- Problemes cardíacs: relacionats amb la concentració de CO en l’aire.
- L’ozó produeix una irritació transitòria en el sistema respiratori, produint tos, irritació del nas i de la gola, respiració més breu i dolor de pit en respirar profundament. Molts científics creuen que l’exposició crònica a nivells alts d’ozó urbà condueixen a un envelliment prematur dels teixits pulmonars. A escala molecular, l’ozó ataca fàcilment a les substàncies que contenen enllaços C=C, com els presents en els teixits pulmonars.
- S’ha especulat que la pol·lució deguda al SO2 i als sulfats causa una disminució en la resistència al càncer de còlon i de mama en la població que viu en latituds septentrionals. El mecanisme suggerit per explicar aquest fet es basa en la reducció de la quantitat disponible de llum UV-B necessària per a formar la vitamina D, la qual és un agent protector per als dos tipus de càncer. Com que el SO2 absorbeix llum UV-B i les partícules de sulfat la dispersen, concentracions significatives d’aquestes dues substàncies en l’aire redueixen la quantitat de llum UV-B que arriba al nivell del sòl. Per tant, l’excés o dèficit de radiació UV-B tenen efectes nocius per a la salut.
Cal dir, que també hi ha alguns efectes positius de la contaminació de l’aire sobre la salut humana. Per exemple, el ritme de càncer de pell en àrees amb molta pol·lució d’ozó es redueix, probablement, a causa de la capacitat del gas per a filtrar radiació UV-B de la llum solar.
Les partícules fines produïdes en els processos de boirum fotoquímic també poden manifestar efectes nocius sobre els éssers humans, ja que quan aquestes són inhalades, obstrueixen els pulmons dificultant així la respiració. De fet, la contaminació produïda per partícules té un major efecte sobre la salut humana que la produïda directament pels gasos contaminants.
Les partícules de major diàmetre són menys preocupants per a la salut que les de mida inferior. A continuació s’esmenten algunes de les raons que expliquen aquest fet:
- Les partícules grosses sedimenten ràpidament, i per tant l’exposició a aquestes per inhalació es redueix.
- Quan respirem, les partícules grosses són filtrades de forma efectiva pel nas (gràcies als pèls) i per la gola per això generalment no arriben als pulmons. En canvi, les partícules fines sí que poden penetrar fins als pulmons, possibilitant així la seva adsorció sobre la superfície de les cèl·lules.
- L’àrea superficial per unitat de massa de les partícules grans és menor que la corresponent a les partícules més petites i per tant la seva capacitat de transportar gasos adsorbits a qualsevol part del sistema respiratori i d’aquesta manera catalitzar reaccions bioquímiques és menor.
- Els dispositius utilitzats per eliminar les partícules de l’aire, només són eficients per a partícules grosses.
