El canvi climàtic per JAUME GUASCH
Què es el canvi climàtic?
Primerament, el canvi climàtic no s'ha de confondre amb l'escalfament global, el qual ja veurem després.
Mapa de les temperatures globals actualment
El clima d'un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta.
A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida.
L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.
Quin és el problema del canvi climàtic?
El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals que emetem amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi s'admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals, i això es un problema greu, vegem les seves conseqüències:
- Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gran d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat.
- Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.
- Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua.
- Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones cultivables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertificació.
- Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o el còlera a Europa.
Si les temperatures canvien, llocs on ara hi ha abundants plujes, hi ha deserts... això es el que podria acabar passant:
Quins són els gasos que fan que passi tot això (bons i dolents)?
Els gasos són components de l'atmosfera, tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja. A mesura que incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l'atmosfera i reemesa en totes direccions, la qual cosa contribueix que la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Aquest fenomen s'anomena efecte d'hivernacle perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.
El CO2 i el H2O, són alguns dels gasos resposables d'aixo, i gràcies a l'efecte hivernacle que produeix això podem viure, tot i que després veurem que passa amb l'intensificació de l'efecte hivernacle.
Si quests gasos estan en una quantitat excessiva, podem tenir problemes a l'atmosfera, com la destrucció de la capa d'ozó, i alguns altres. Aquests són els gasos més importants que provoquen això:
- Vapor d'aigua(H2O)
- Diòxid de carboni (CO2)
- Metà (CH4)
- Òxid de nitrogenN2O)
- Ozó (O3)
- Clorofluorocarbonis (CFC)
Alguns d'aquests gasos són tòxics a nivell de terra, com per exemple el CFC, que va ser prohibit, i va causar la destrucció de bona part de la capa d'ozó de la terra, deixant que els rajos ultraviolats del sol entressin a la terra lliurement i que en grans quantitats poden ser perillosos, això va comportar la prohibició d'aquest,, i gràcies a la prohibició, el forat generat es tanca cada dia més i aviat ja no serà un problema.
El CFC, i els cloroflurocarbonis i altres gasos tòxics van afectar moltíssim a la capa d'ozó. Aquesta capa és responsable d'absorvir més del 95% de les radiacions ultraviolades, aquest és el resultat, la destrucció de gran part de la capa d'ozó.
El CFC, i els cloroflurocarbonis i altres gasos tòxics van afectar moltíssim a la capa d'ozó. Aquesta capa és responsable d'absorvir més del 95% de les radiacions ultraviolades, aquest és el resultat, la destrucció de gran part de la capa d'ozó.
Aquesta és la fotografia més preocupant de totes, tal com estava el forat a la capa el dia 24 de septembre de 2006. Tenia una superfície més del doble de gran que tal i com està ara mateix.
Aquí es pot veure la capa d'ozó del 21 d'abril,
com es pot apreciar el problema està gairebé
solucionat, els nivells d'ozó, a Antàrtida són baixos,
però ja no es molt preocupant.
Seguidament unes fotografies captades de la terra sobre com la capa d'ozó ha evolucionat al llarg dels anys:
El lliberament de gasos tòxics a l'atmosfera, no sols pot danyar-la, i afectar a l'aire que respirem i on vivim, sinó que també pot provocar plujes àcides.
Què és la pluja àcida?
La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb nivells de pH, inferiors als normal i es deu principalment per la reacció de l'aigua amb productes moleculars del sofre i del nitrogen que s'ocasionen en la combustió.
Efectes de la pluja àcida
La pluja àcida pot tenir efectes nocius en plantes, animals i en edificis. Causa corrosió en estructures metàl·liques com ponts o erosions en construccions de pedra. També crema les fulles de la vegetació i per això afecta bàsicament als ecosistemes vegetals, com per exemple els boscos, tot i que pot arribar a afectar també llacs i embassaments acidificant-los.
La pluja normalment presenta un pH d'aproximadament 5,4 (lleugerament àcid) a causa de la presència del CO2 atmosfèric, que forma àcid carbònic, H2CO3. Es considera que és pluja àcida si presenta un pH inferior a 5, i pot arribar al pH del vinagre (pH 3).
Les zones del món més afectades per la pluja àcida són la part oriental de Nord-amèrica i Europa Central. Aquestes zones coincideixen amb països "súper" industrialitzats. El Japó també és una de les zones amb un alt nivell de contaminació per pluja àcida.
No sempre, però, els llocs propers a les "fonts productores" de la pluja àcida, com les centrals tèrmiques, són les més afectades, ja que a través de l'atmosfera poden viatjar km fins que cauen en forma de pluja.
Els causants de la pluja acida són el diòxid de sofre (SO2) i els òxids de nitrogen (N2O3 i N2O5) que es generen amb la combustió dels combustibles fòssils, i que en combinació amb la humitat i l'aigua de la pluja produeixen microgotes d'àcid sulfúric (H2SO4) i àcid nítric (HNO3) que cremen les fulles de la vegetació i per això afecta bàsicament els ecosistemes vegetals, com per exemple els boscos, tot i que pot arribar a afectar també llacs i embassaments.
Els efectes de la pluja contaminada, poden convertir un exuberant bosc en un cementiri de troncs morts. El diòxid de sofre i els òxids de nitrogen que cauen en forma de pluja, s'instal·len sobre les fulles dels vegetals i actuen com un àcid perforant i matant al seu pas les plantes, arbres, flors...
A Catalunya es va realitzar un estudi sobre com àcida era la pluja, i aquests són els resultats;
 |
| Els nivells de pH a Catalunya després de l'estudi |
Com es pot veure els nivells de pH són tots superiors a 5, això vol dir que no tenim cap problema amb la pluja àcida, els nivells són bons i comparat amb la resta d'Europa no patirem problemes amb la pluja àcida.
